En aquest enllaç trobem un article molt bo sobre Ciutadans.
aquest enllaç

El finançament valencià

Sovint escoltem que els valencians patim dèficit fiscal. Però sabem realment què significa això? És una malaltia crònica o hi ha alguna cura? I, sobretot, quina transcendència té per als ciutadans? Amb voluntat clarament divulgadora, aquest llibre explica d'una manera molt entenedora la situació de les finances públiques valencianes. Però, a banda d'anàlisi i crítica, El finançament valencià, de la submissió al canvi necessari aporta possibles linies d'actuació pera posar fi a la greu situació financera que ens ofega.

ELS PARADISOS FISCALS

Els anomenats "paradisos fiscals" han estat i són un suport necessari per a la globalització financera. Són territoris que vénen la seva sobirania als interessos delictius o il·legítims dels grans capitals i corporacions que, a través d'ells, saquegen i desestabilitzen les economies nacionals amb total impunitat i soscaven la democràcia.

Per això, s'entén l'acusació a la Banca Privada d'Andorra per emblanquir diners obtingut per activitats delictives. El que no s'entén és la no intervenció en la resta de paradisos fiscals escampats per mig món. O millor dit, ara s'entén: depén de qui siga l'individu o empresa pantalla que emblanquine els diners.

Amb el caloret, tindran nous votants?

ARA TOCA POSAR-SE SERIOSOS

És desafortunada la intervenció de Rita Barberà en l'acte de la Crida del passat diumenge. Va ser un parlament barroer, groller i impropi de la primera autoritat de la ciutat, no tant pel contingut sinó per la forma i les "formes". Utilitzar el valencià públicament d'aquesta manera, sense cap mena de correcció i a la babalà, és un acte vil que els valencians no ens mereixem. És un atac a la llengua d'una personalitat política que mai, MAI, ha fet el mínim esforç ni tan sols per dir bon dia. El seu desgraciat parlament passarà als annals de la valencianofòbia com una conseqüència lògica del seu menyspreu per la llengua dels valecians. Faríem mal fet -com he vist al meu voltant- de riure'ns de tot plegat i pensar que tot és deplorable però graciós. A Bèlgica, Suïssa o al Quebec, aquest insult li hagués costat el càrrec i la carrera política.
Si ens sembla que és un tema menor i no li donem importància., no fem més que banalitzar la qüestió i posarem la llengua al nivell que ella la vol posar: en l'àmbit de la grolleria, la brofegada i l'acudit graciós. No ens convertim en còmplices de Rita Barberà.
Per cert, en aquest cas l'alcohol no era un atenuant sinó tot el contrari. Fa fàstic.

L'espoli fiscal al País Valencià

Observa aquestes diapositives:

Valora el següent text