Sovint escoltem que els valencians patim dèficit fiscal. Però sabem realment què significa això? És una malaltia crònica o hi ha alguna cura? I, sobretot, quina transcendència té per als ciutadans? Amb voluntat clarament divulgadora, aquest llibre explica d'una manera molt entenedora la situació de les finances públiques valencianes. Però, a banda d'anàlisi i crítica, El finançament valencià, de la submissió al canvi necessari aporta possibles linies d'actuació pera posar fi a la greu situació financera que ens ofega.
Aquest bloc comentarà qüestions d' economia des d'una perspectiva heterodoxa, critica i oberta.
dilluns, 23 de març del 2015
dilluns, 16 de març del 2015
ELS PARADISOS FISCALS
Els anomenats "paradisos fiscals" han estat i són un suport necessari
per a la globalització financera. Són territoris que vénen la seva
sobirania als interessos delictius o il·legítims dels grans capitals i
corporacions que, a través d'ells, saquegen i desestabilitzen les
economies nacionals amb total impunitat i soscaven la democràcia.
Per això, s'entén l'acusació a la Banca Privada d'Andorra per emblanquir diners obtingut per activitats delictives. El que no s'entén és la no intervenció en la resta de paradisos fiscals escampats per mig món. O millor dit, ara s'entén: depén de qui siga l'individu o empresa pantalla que emblanquine els diners.
dilluns, 2 de març del 2015
ARA TOCA POSAR-SE SERIOSOS
És desafortunada la intervenció de
Rita Barberà en l'acte de la Crida del passat diumenge. Va ser un parlament
barroer, groller i impropi de la primera autoritat de la ciutat, no tant
pel contingut sinó per la forma i les "formes". Utilitzar el valencià
públicament d'aquesta manera, sense cap mena de correcció i a la babalà,
és un acte vil que els valencians no ens mereixem. És un atac a la
llengua d'una personalitat política que mai, MAI, ha fet el mínim
esforç ni tan sols per dir bon dia. El seu desgraciat parlament passarà
als annals de la valencianofòbia com una conseqüència lògica del seu
menyspreu per la llengua dels valecians. Faríem mal fet -com he vist al
meu voltant- de riure'ns de tot plegat i pensar que tot és deplorable però
graciós. A Bèlgica, Suïssa o al Quebec, aquest insult li hagués costat
el càrrec i la carrera política.
Si ens sembla que és un tema menor i no li donem importància., no fem més que banalitzar la qüestió i posarem la llengua al nivell que ella la vol posar: en l'àmbit de la grolleria, la brofegada i l'acudit graciós. No ens convertim en còmplices de Rita Barberà.
Per cert, en aquest cas l'alcohol no era un atenuant sinó tot el contrari. Fa fàstic.
Si ens sembla que és un tema menor i no li donem importància., no fem més que banalitzar la qüestió i posarem la llengua al nivell que ella la vol posar: en l'àmbit de la grolleria, la brofegada i l'acudit graciós. No ens convertim en còmplices de Rita Barberà.
Per cert, en aquest cas l'alcohol no era un atenuant sinó tot el contrari. Fa fàstic.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)