En aquest enllaç trobem un article molt bo sobre Ciutadans.
aquest enllaç
Aquest bloc comentarà qüestions d' economia des d'una perspectiva heterodoxa, critica i oberta.
dimecres, 13 de maig del 2015
dilluns, 23 de març del 2015
El finançament valencià
Sovint escoltem que els valencians patim dèficit fiscal. Però sabem realment què significa això? És una malaltia crònica o hi ha alguna cura? I, sobretot, quina transcendència té per als ciutadans? Amb voluntat clarament divulgadora, aquest llibre explica d'una manera molt entenedora la situació de les finances públiques valencianes. Però, a banda d'anàlisi i crítica, El finançament valencià, de la submissió al canvi necessari aporta possibles linies d'actuació pera posar fi a la greu situació financera que ens ofega.
Etiquetes de comentaris:
Balances fiscals,
Economia del PaísValencià
dilluns, 16 de març del 2015
ELS PARADISOS FISCALS
Els anomenats "paradisos fiscals" han estat i són un suport necessari
per a la globalització financera. Són territoris que vénen la seva
sobirania als interessos delictius o il·legítims dels grans capitals i
corporacions que, a través d'ells, saquegen i desestabilitzen les
economies nacionals amb total impunitat i soscaven la democràcia.
Per això, s'entén l'acusació a la Banca Privada d'Andorra per emblanquir diners obtingut per activitats delictives. El que no s'entén és la no intervenció en la resta de paradisos fiscals escampats per mig món. O millor dit, ara s'entén: depén de qui siga l'individu o empresa pantalla que emblanquine els diners.
dilluns, 2 de març del 2015
ARA TOCA POSAR-SE SERIOSOS
És desafortunada la intervenció de
Rita Barberà en l'acte de la Crida del passat diumenge. Va ser un parlament
barroer, groller i impropi de la primera autoritat de la ciutat, no tant
pel contingut sinó per la forma i les "formes". Utilitzar el valencià
públicament d'aquesta manera, sense cap mena de correcció i a la babalà,
és un acte vil que els valencians no ens mereixem. És un atac a la
llengua d'una personalitat política que mai, MAI, ha fet el mínim
esforç ni tan sols per dir bon dia. El seu desgraciat parlament passarà
als annals de la valencianofòbia com una conseqüència lògica del seu
menyspreu per la llengua dels valecians. Faríem mal fet -com he vist al
meu voltant- de riure'ns de tot plegat i pensar que tot és deplorable però
graciós. A Bèlgica, Suïssa o al Quebec, aquest insult li hagués costat
el càrrec i la carrera política.
Si ens sembla que és un tema menor i no li donem importància., no fem més que banalitzar la qüestió i posarem la llengua al nivell que ella la vol posar: en l'àmbit de la grolleria, la brofegada i l'acudit graciós. No ens convertim en còmplices de Rita Barberà.
Per cert, en aquest cas l'alcohol no era un atenuant sinó tot el contrari. Fa fàstic.
Si ens sembla que és un tema menor i no li donem importància., no fem més que banalitzar la qüestió i posarem la llengua al nivell que ella la vol posar: en l'àmbit de la grolleria, la brofegada i l'acudit graciós. No ens convertim en còmplices de Rita Barberà.
Per cert, en aquest cas l'alcohol no era un atenuant sinó tot el contrari. Fa fàstic.
dilluns, 23 de febrer del 2015
L'espoli fiscal al País Valencià
Observa aquestes diapositives:
Etiquetes de comentaris:
Balances fiscals,
Economia del PaísValencià
Etiquetes de comentaris:
Balances fiscals,
Economia del PaísValencià
El finançament del País Valencià
En l'actualitat, els valencians tenim una renda per càpita inferior en un 12% a la mitjana espanyola. Aquesta situació ens hauria de fer receptors de la solidaritat interpersonal i interterritorial, de manera que la nostra balança fiscal fóra positiva, és a dir, que rebérem de l'Estat prou més del que aportem en impostos i cotitzacions. Però la realitat és molt distinta i no sols no gaudim d'un superàvit en la balança fiscal, sinó que patim un dèficit del 2% del nostre PIB (aproximadament 2.000 milions d'euros anuals) Això converteix els valencians en l'única comunitat autònoma pobra que damunt aporta més del que rep.
Les principals causes d'aquest comportament atípic de la balança fiscal valenciana, les trobem fonamentalment en la discriminació que sofrim en el sistema de finançament autonòmic i en la menor inversió estatal en terres valencianes.
El maltractament permanent en el finançament autonòmic ha provocat que la Generalitat haja de recórrer a endeutar-se més i més des de fa dècades. Un endeutament que no té la seua causa principal en un excés de despesa - com molta gent creu -, sinó que principalment prové d'uns menors ingressos. Cal recordar que, malgrat els errors comesos amb despeses extravagants, la Generalitat s'ha caracteritzat per ser un dels governs autonòmics que menys gasta per habitant. Destina una despesa per càpita lleugerament inferior a la mitjana en educació i sanitat; i després de fer front a aquests dos importants serveis bàsics quasi no li queda pressupost per a altres funcions de despesa, entre les quals es troben cultura, protecció social, foment econòmic, R+D, etc.
La discriminació financera deteriora la nostra qualitat de vida, redueix l'estat del benestar, debilita les polítiques de foment econòmic i afecta també els sectors més desafavorits, que no reben la protecció social ni les ajudes públiques necessàries.
Extracte de "El finançament valencià"
Vicent Cucarella
Editorial Bromera
Etiquetes de comentaris:
Balances fiscals,
Economia del PaísValencià
dilluns, 16 de febrer del 2015
Carnestoltes
Encara que siga sobre el carnestoltes de Benimaclet, aquesta poesia de Josep Guia, es pot aplicar perfectament al Carnestoltes de Pego:
Gent de tro, gent de barrila,
bons veïns d'aquesta vila
i també els forasters,
som vinguts amb so de festa,
i de crit, lluita i protesta
per fer fora els botiflers.
Som la gent del Carnestoltes,
de bullangues i revoltes
sense rei, amo ni déu,
som els fills d'aquesta terra,
els de la plana i la serra,
sens Corà, Talmud ni Creu.
Som els de l'Estrela Roja,
amb molts anys com una boja
tocant dolçaina i tabal,
som els de l'escola pública
i els qui volem la República
sense cap marxa reial.
Els de l'escola que toca,
forta i ferma com la roca
que es diu Pare Català,
de xiquets i grans, insignes,
que combaten els indignes
com la Rita Barberà.
Depredadora de l'horta,
la que queda, que no és morta
i que volem mantenir,
contra els podrits de la "casta",
sense el dit iconoclasta
que l'Espanya vol servir.
I contra la llei "mostassa",
aquella que ens emmordassa
i no ens deixa bellugar,
contra els qui, a pas de tango,
fan del procés un fandango
que ens empatxa d'avançar.
Blasfemar no és pas delicte,
no volem cap intedicte
en la lliure expressió.
Per això tenim l'axioma
ben dit en un altre idioma:
On est tous Charlie Hebdo.
Unus flos non facit uer
diu l'adagi vertader
en llatí i en català;
tanmateix, amb vehemència,
proclamem la independència
d'aquest poble sobirà.
Poble de Benimaclet,
àngel tou, dimoni fet,
lluitant per la terra lliure,
som cridats al bell combatre,
al camp, al taller i al catre,
per seguir el nostre viure.
Josep Guia.
dilluns, 9 de febrer del 2015
REFLEXIÓ SOBRE L'ESDEVENIR
Una reflexió de Ramón Fernández Durán, qui en un llibre que s'ha convertit en un clàssic dels moviments socials alternatius, "La explosión del desorden", introduïa la següent reflexió:
Han passat els temps de la visió optimista de l'esdevenir de la història. S'han acabat les èpoques del messianisme, dels subjectes socials objectivament revolucionaris que es veuen abocats a complir una missió històrica. Entrem en un període en el qual es fa patent que cap contradicció porta en sí mateixa la solució per superar de manera global el sistema. Només resulta factible assenyalar possibles camins des d'una visió profundament pessimista al voltant de l'esdevenir de la humanitat, conscients de l'absència de futur, sabent que partim gairebé de zero, que queda tot per fer, i que potser només aconseguirem ser la veu que clama en el desert. Però essent conscients, també, que serà pitjor com més triguem a reaccionar i que, en definitiva, és de l'única manera que val la pena seguir vivint: només el rebuig envers el sistema que ens envolta, les injustícies i els desequilibris de tot tipus que comporta, i la lluita per la transformació de la societat, pot permetre donar un sentit a l'existència i viure la vida de manera digna i plena. Això si, assumint les contradiccions de caràcter personal que tot això suposa, indispensable per poder conviure amb les nostres misèries quotidianes.
Etiquetes de comentaris:
Actitud respecte el futur,
Economia Crítica
dilluns, 2 de febrer del 2015
Bases de les alternatives
Aquests punts són:
1.- Un sistema de propietat col·lectiu i cooperatiu; per tant, no privat.
2.- Un règim de producció comunitari, que no explote les persones ni malbarate els recursos naturals.
3.- Un sistema de distribució equitatiu que garantisca l'accés universal a les necessitats bàsiques de totes les persones. Des del moment de nàixer, tothom ha de tenir dret a viure amb dignitat.
4.- Una gestió del poder horitzontal que no siga ni jeràrquic ni despòtic.
5.- Que el sistema de valors i afectes propose i potencie el bé comú.
2.- Un règim de producció comunitari, que no explote les persones ni malbarate els recursos naturals.
3.- Un sistema de distribució equitatiu que garantisca l'accés universal a les necessitats bàsiques de totes les persones. Des del moment de nàixer, tothom ha de tenir dret a viure amb dignitat.
4.- Una gestió del poder horitzontal que no siga ni jeràrquic ni despòtic.
5.- Que el sistema de valors i afectes propose i potencie el bé comú.
Etiquetes de comentaris:
Alternatives al capitalisme,
Economia Crítica
dilluns, 26 de gener del 2015
Per a tots els interessats, i també interessades, en l'economia des d'una perspectiva crítica i heterodoxa, centrant-nos en el País Valencià, i també per extensió, els Països Catalans.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)