El finançament del País Valencià

En l'actualitat, els valencians tenim una renda per càpita inferior en un 12% a la mitjana espanyola. Aquesta situació ens hauria de fer receptors de la solidaritat interpersonal i interterritorial, de manera que la nostra balança fiscal fóra positiva, és a dir, que rebérem de l'Estat prou més del que aportem en impostos i cotitzacions. Però la realitat és molt distinta i no sols no gaudim d'un superàvit en la balança fiscal, sinó que patim un dèficit del 2% del nostre PIB (aproximadament 2.000 milions d'euros anuals) Això converteix els valencians en l'única comunitat autònoma pobra que damunt aporta més del que rep.

Les principals causes d'aquest comportament atípic de la balança fiscal valenciana, les trobem fonamentalment en la discriminació que sofrim en el sistema de finançament autonòmic i en la menor inversió estatal en terres valencianes.

El maltractament permanent en el finançament autonòmic ha provocat que la Generalitat haja de recórrer a endeutar-se més i més des de fa dècades. Un endeutament que no té la seua causa principal en un excés de despesa - com molta gent creu -, sinó que principalment prové d'uns menors ingressos. Cal recordar que, malgrat els errors comesos amb despeses extravagants, la Generalitat s'ha caracteritzat per ser un dels governs autonòmics que menys gasta per habitant. Destina una despesa per càpita lleugerament inferior a la mitjana en educació i sanitat; i després de fer front a aquests dos importants serveis bàsics quasi no li queda pressupost per a altres funcions de despesa, entre les quals es troben cultura, protecció social, foment econòmic, R+D, etc.

La discriminació financera deteriora la nostra qualitat de vida, redueix l'estat del benestar, debilita les polítiques de foment econòmic i afecta també els sectors més desafavorits, que no reben la protecció social ni les ajudes públiques necessàries.

Extracte de "El finançament valencià"

Vicent Cucarella

Editorial Bromera