Una reflexió de Ramón Fernández Durán, qui en un llibre que s'ha convertit en un clàssic dels moviments socials alternatius, "La explosión del desorden", introduïa la següent reflexió:
Han passat els temps de la visió optimista de l'esdevenir de la història. S'han acabat les èpoques del messianisme, dels subjectes socials objectivament revolucionaris que es veuen abocats a complir una missió històrica. Entrem en un període en el qual es fa patent que cap contradicció porta en sí mateixa la solució per superar de manera global el sistema. Només resulta factible assenyalar possibles camins des d'una visió profundament pessimista al voltant de l'esdevenir de la humanitat, conscients de l'absència de futur, sabent que partim gairebé de zero, que queda tot per fer, i que potser només aconseguirem ser la veu que clama en el desert. Però essent conscients, també, que serà pitjor com més triguem a reaccionar i que, en definitiva, és de l'única manera que val la pena seguir vivint: només el rebuig envers el sistema que ens envolta, les injustícies i els desequilibris de tot tipus que comporta, i la lluita per la transformació de la societat, pot permetre donar un sentit a l'existència i viure la vida de manera digna i plena. Això si, assumint les contradiccions de caràcter personal que tot això suposa, indispensable per poder conviure amb les nostres misèries quotidianes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Sigues respectuós en les teues opinions.