Encara que siga sobre el carnestoltes de Benimaclet, aquesta poesia de Josep Guia, es pot aplicar perfectament al Carnestoltes de Pego:
Gent de tro, gent de barrila,
bons veïns d'aquesta vila
i també els forasters,
som vinguts amb so de festa,
i de crit, lluita i protesta
per fer fora els botiflers.
Som la gent del Carnestoltes,
de bullangues i revoltes
sense rei, amo ni déu,
som els fills d'aquesta terra,
els de la plana i la serra,
sens Corà, Talmud ni Creu.
Som els de l'Estrela Roja,
amb molts anys com una boja
tocant dolçaina i tabal,
som els de l'escola pública
i els qui volem la República
sense cap marxa reial.
Els de l'escola que toca,
forta i ferma com la roca
que es diu Pare Català,
de xiquets i grans, insignes,
que combaten els indignes
com la Rita Barberà.
Depredadora de l'horta,
la que queda, que no és morta
i que volem mantenir,
contra els podrits de la "casta",
sense el dit iconoclasta
que l'Espanya vol servir.
I contra la llei "mostassa",
aquella que ens emmordassa
i no ens deixa bellugar,
contra els qui, a pas de tango,
fan del procés un fandango
que ens empatxa d'avançar.
Blasfemar no és pas delicte,
no volem cap intedicte
en la lliure expressió.
Per això tenim l'axioma
ben dit en un altre idioma:
On est tous Charlie Hebdo.
Unus flos non facit uer
diu l'adagi vertader
en llatí i en català;
tanmateix, amb vehemència,
proclamem la independència
d'aquest poble sobirà.
Poble de Benimaclet,
àngel tou, dimoni fet,
lluitant per la terra lliure,
som cridats al bell combatre,
al camp, al taller i al catre,
per seguir el nostre viure.
Josep Guia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Sigues respectuós en les teues opinions.